Qui som · D'on Venim?
Venim de la inspiració i el compromís d’una dona singular, Joaquima de Vedruna, a qui avui l’Església té posada al podi dels cristians exemplars: l’altar dels sants.
 
Ella va néixer a la ciutat de Barcelona l’any 1783 en el si d’una familia benestant d’arrelades conviccions cristianes. Casada molt jove –segons el costum d’aquell temps- amb Teodor de Mas, l’hereu d’una gran hisenda de Vic, l’Escorial, va viure amb ell setze anys de feliç matrimoni, del qual van néixer nou fills. Víuda encara molt jove -32 anys-, es va lliurar en cos i ànima a l’educació dels fills, ara sota la seva única responsabilitat. D’aquesta intensa experiència materna en va aprendre els secrets d’una pedagogia feta de l’acompanyament personal i de l’amor, que inspiraria anys després la de la Institució que va fundar.

Joaquima va ser de sempre, una dona fortament tocada per l’experiència personal de Déu, a les mans de qui vivia lliurada amb una confiança incondicional. En aquest marc i en la que podríem dir-ne etapa final de la seva vida, quan pensava retirar-se en el silenci d’un monestir de vida contemplativa, li va ser proposat pel caputxí Esteve d’Olot, un nou projecte: reunir germanes “per abraçar les necessitats dels pobles” en el camp de l’educació de les noies –en aquella època encara sense escolarització-, en el de la cura dels malalts pobres i desassistits, i en el de l’acollida dels qui vivien en la marginació, en una nova forma de vida religiosa, fins llavors desconeguda a Espanya.

Quan es va convèncer que aquella era veritablement una crida de Déu, s’hi va donar del tot i va iniciar la fundació del nou grup a casa seva, al Manso Escorial de Vic, el 26 de febrer de 1826.

Havia nascut la Congregació de Germanes Carmelites de la Caritat, avui anomenades sovint, Germanes Vedruna.