VEDRUNA
Europa. Trobada Formació Voluntariat Vedruna Internacional
27/03/2019


Un any més, els voluntaris i la Comissió ens reunim a Vic, bressol del projecte Vedruna i lloc molt significatiu, per tots aquells que formem part de la família Vedruna. Hi arribem des de diferents punts de la geografia, nerviosos, amb dubtes, amb expectatives i amb tota la il·lusió.

 

No fa tant que hem estrenat un nou any, el 2019, i el cicle ha tornat a començar. Segons els mitjans de comunicació, aquest nou any que esperàvem amb tanta il·lusió, arriba com sempre, farcit de males notícies, accidents mortals, canvi climàtic, violència de gènere... ¡UFFFFF!  Arribes a casa cada nit, després d'un intens dia de treball i la realitat que ens mostren les diferents pantalles, a les quals cada vegada som més addictes, ens aclapara i ens encongeix el cor. Llavors sents un desig molt gran que les coses siguin diferents, és més...  saps que poden ser molt diferents! vols posar el teu granet de sorra perquè et negues a creure, que tota aquesta foscor que ens mostren els mitjans, sigui l'única resposta, l'única veritat. Penses que tal vegada siguis una optimista incurable o una ingènua, però mereix la pena intentar trobar altres realitats.

 

El cap de setmana que passem a Vic, ha estat una alenada d'aire fresc, una renovació de l'esperança, una confirmació que més enllà del que ens vulguin fer creure, els optimistes i ingenus, tots aquells que seguim apostant per un món millor EXISTIM! i QUINA MERAVELLA! ens reconeixem quan ens veiem i en pocs minuts som capaços d'apropar-nos,  de crear vincles,  de compartir riures, esperances, confessar tristeses i sentir-nos acceptats, agraïts, units, en definitiva, sentir-nos família.

 

Joaquima va tenir un desig molt gran, el desig d'abraçar a tots els pobles, i... QUIN ÈXIT! La seva abraçada va ser tan gran que han passat gairebé dos segles i ens seguim sentint abraçades. La seva abraçada, plena d'amor, segueix unint cultures, continents, ideologies i va més enllà del temps cronològic. Tots sentim que hi ha cabuda per a nosaltres en la seva gran abraçada, que podem ser nosaltres mateixos amb les nostres pors, dubtes, tristeses, és a dir, amb tota la nostra HUMANITAT.

Per això, el sentiment de gratitud és enorme en acabar aquesta convivència perquè ens sentim volguts, acompanyats, reconeguts. Perquè sabem que tots anem a viure una experiència única, que en qualsevol cas serà transformadora, enriquidora i que mai tornarem a estar sols perquè som part d'una gran família.

 

Blanca Navarro

Valencia

Voluntària a Índia 2019

Compartir
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació, i oferir continguts i publicitat d'interès. Al continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra Política de Cookies