VEDRUNA
Catalunya. A PERPINYÀ, SEGUINT LES PETJADES DE JOAQUIMA
25/04/2019

Érem un grupet de Germanes interessades en fer la ruta de l’exili de Joaquima a França; per fi va arribar el moment! La Gna Maria Antònia ens va poder guiar i motivar. Va anar bé fer-ho a l'inici de la Setmana Santa.

Així, doncs ens trobàrem a Vic per celebrar l’Eucaristia del dia de Rams a l’església de la Divina Pastora... lloc emblemàtic per començar! Aclamant Jesús en aquesta festa, preludi de la seva Passió, ens va ajudar a seguir els passos de Joaquima en el seu emigrar, tot fugint de la persecució en temps de la 1ª guerra Carlista (1840-1843). Aquesta experiència ja l'havia viscut en els anys 1822-23 amb les seves filles, en motiu de la revolució Liberal.

Seguirem les seves petjades des de Berga, on rebem la bona acollida de la comunitat; sortirem per la mateixa porta de l’antic hospital, per on elles van haver de marxar precipitadament. Ferem a peu un tros del camí, intentant llegir aquells fets des dels ulls de la fe i sentint la crida a obrir el cor a tants germans i germanes nostres que  també avui, per diverses causes, totes ben punyents, els toca emigrar i experimentar el dolor, el rebuig ifins i tot la mort…


Dilluns ens dirigirem a la Pobla de Lillet; hi recordarem que cap família les va  voler rebre. Contemplarem la casa que fou l’hostal on van haver d’allotjar-se, tot i estar en molt males condicions. Ens va omplir de goig descobrir sobre la porta de la casa una capelleta amb la Sta. Mare i la placa del carrer de “Sta. Vedruna”.


Continuarem la ruta cap a Castellà de n’Hug i cap a Prada, conscients que elles no tingueren coneixement del camí, que el feren de nit i dormiren a la serena" i...nosaltres anàvem guiades per la Maria Antònia i tenint un bon xofer.

Finalment vam arribar a Perpinyà on poguerem resseguir els carrers on elles van viure, contemplar els edificis on sembla que es van allotjar i les esglésies que van freqüentar. Vam fer memòria de les tres germanes que van morir a l’exili tot i ser molt joves. La celebració que vam fer a Sta. Maria la Real, on són enterrades dues de les Gnes, fou la cloenda de la ruta.

En el viatge de retorn vam aprofitar de passar per Elna i així poder visitar la casa museu de la Maternitat que fundà Elisabeth Eidenbenz, la gran dona que salvà la vida de tants infants, fills i filles d’exiliades de la 2ª república espanyola i de dones jueves durant la 2ª guerra mundial.


Retornàrem a les comunitats joioses i motivades per a celebrar el tríduum Pasqual que culmina amb la gran festa de la VIDA, la Pasqua. Amb el cant de l’AL·LELUIA expressem la gratitud d’aquest gran do rebut. Gràcies!
Dolors Tribó

Compartir
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació, i oferir continguts i publicitat d'interès. Al continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra Política de Cookies