VEDRUNA
Catalunya- Sant Feliu de Guíxols es solidaritza amb Albania
16/01/2020
Allò que va començar els anys 70, quan la barriada s’estava configurant i la comunitat Vedruna, arribada feia poc, ajudava a crear vincles que anessin creant identitat, ara s’ha convertit en un referent per Sant Feliu i els entorns.  Aleshores tot era molt d’estar per casa, les criatures recitaven el vers de Nadal, els nens i nenes més grandets intentaven cantar algunes nadales, i fins i tot hi havia alguna àvia que s’atrevia a recordar coses de la seva infantesa, tot davant d’un públic ben familiar.


Progressivament la situació s’ha anat transformant. Aquells nens i nenes ara són els adults responsables de l’organització d’un Festival que ha canviat en la forma, però no en l’esperit. Aquells adolescents són ja homes i dones joves capaços d’oferir les seves capacitats i el seu temps lliure per organitzar coses a favor dels altres. D’aquesta manera, cada any torna el tradicional “Festival”, que, gràcies a la conscienciació de la comunitat Vedruna, aporta la recaptació a favor d’Albània i de l’Escola Cintra del Raval a Barcelona. Enguany la carta de la Fundació VIC, expressant la necessitat d’Albània ha prioritzat l’ajuda a Albània.


Podríem preguntar-nos: com s’obtenen els fons?: Els veïns – particulars o comerços- fan aportacions en espècie, de manera que es puguin confeccionar paneres que es rifaran a la mitja part del Festival. S’accepten tota mena de donatius, des d’unes setmanes abans, i el mateix dia del festival, el matí, després de la missa, un bon grup de persones s’organitzen - en un equip improvisat i eficaç- per a distribuir en fantàstiques paneres tot el que s’ha recollit. Aquesta vegada s’han pogut muntar 32 paneres (que es poden apreciar a les fotos de les actuacions, situades davant de l’escenari). Tots els assistents, que són majoritàriament els que han aportat el material! , compren números del sorteig, i a la mitja part es fa la rifa, amb moltes probabilitats d’emportar-se una magnífica panera...


Las actuacions són variades: inclouen, de manera semblant als orígens, des d’infants de cinc anys recitant el vers de Nadal, fins a un grup ja professional que havia fet els primers passos en festivals anteriors, passant per famílies, grups d’amics i corals de la població.
Quan mirem enrere i veiem la transformació, tenim una gran satisfacció perquè l’essencial es manté: l’ambient familiar, la participació joiosa i la solidaritat generosa.

Teresa Carrió
Compartir
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació, i oferir continguts i publicitat d'interès. Al continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra Política de Cookies