VEDRUNA
Catalunya- Barcelona. FAMÍLIA VEDRUNA, CASA DE PORTES OBERTES.
15/04/2020

                         Família Vedruna Casa de Portes obertes
                                  Comunitat Barcelona Mallorca

 
I com es fa concret això de les portes obertes? Una pregunta que ben segur ens ressona per dins.
 
Des de fa temps i des de diferents àmbits hem anat sentint: OBRE’T, OBRIU-VOS, OBRIU PORTES, ESGLÉSIA EN SORTIDA, COMUNITATS EN SORTIDA... I això va adreçat a cadascuna de nosaltres, a cada comunitat, a l’Església. DÉU ENS ESTÀ PARLANT! Vol desvetllar-nos, potser sacsejar-nos, per tal que la resposta a la seva crida no quedi mai endormiscada en un anar fent, que si som de veritat sinceres, no ens acaba de convèncer.
 
Ens hem anat fent grans i cada vegada hi ha menys germanes dedicades obertament a algun servei a l’exterior. Cert que a casa també hi ha serveis a fer, i tant, i cal fer-los. Però és necessari el contacte amb la realitat exterior, amb altres persones, amb el món dels qui pateixen, cosa que ens fa obrir els ulls, ens eixampla l’horitzó, ens qüestiona i ens ajuda a relativitzar els nostres petits problemes.
 
Doncs bé, ja havíem anat obrint els espais donant resposta a algunes demandes de la parròquia d’acollir algunes persones a casa amb motiu de caps de setmana de Gospel, altres que venien a Barcelona per algun curs al vespre i tenien dificultat per retornar en aquelles hores al seu lloc d’habitatge; germanes que tenien a l’hospital algun familiar, o eixamplant la taula i convidant algunes persones que vivien soles i que d’alguna manera tenien algun lligam amb Vedruna...
 
El fet d’anar reflexionant el nostre document capitular també ens anava “burxant” en aquesta direcció. I no va ser casualitat que tot i fent cua al cinema per a veure la Pel·lícula Fortuna, ens vam trobar amb l’amic jesuïta Pau Vidal, que és actualment qui coordina Migra Studium i va i ens diu: “Escolteu, podríeu acollir alguna persona a casa vostra?... Era el mateix Jesús qui posava als seus llavis aquesta proposta! Altres famílies i comunitats religioses ho fan.
 
Un parell de reunions amb les responsables del sector Hospitalitat de Migra per tenir ben clar què se’ns demanava i concretar el perfil que ens veiem més capaces d’acollir i acompanyar.
 
I ja des del 16 de febrer, fa dos mesos, que tenim la Loubna Chaddadi a casa. Una noia del Marroc de 19 anys amb una trista història familiar al darrera i que va passar uns dies a un carrer a Barcelona fins que algú la va adreçar a l’Ajuntament i se li va donar un llit en un alberg ple, especialment de nois i d’homes..
 
 L’arribada de la Loubna ha estat una alenada d’aire fresc a la comunitat. Cara jove, somriures, abraçades, il·lusions,... Cert que el fet del confinament ho fa més complicat per a tothom, però especialment per a una noieta d’aquesta edat que havia començat amb un horari regular essent fora diverses hores per assistir a classes de català, castellà, esport, tallers,... Ara, com passa amb tota adolescent-jove, el mòbil l’enganxa molt. Per això hem cregut important fer-li cada dia classe de català i castellà, jugar juntes alguna estoneta i altres coses que es capaç de fer...
 
Per a ella ha estat un regal trobar qui l’aculli, l’estimi i li obri possibilitats de futur. Per a nosaltres també ha estat un regal que fa possible concretar el que els nostres documents i missatges del papa Francesc ens urgeixen a fer. És donar un nou sentit de ser en aquest lloc concret com a comunitat vedruna, possibilitat d’obrir espais, d’obrir el cor, per tal que d’altres hi trobin escalf i companyia.
 
I EN DONEM GRÀCIES A DÉU, QUE EN JESÚS RESSUSCITAT ENS REPETEIX “NO TINGUEU POR!”. LI DEMANEM QUE NO DEIXI MAI DE BURXAR-NOS I ATANÇAR-NOS ALS MÉS DESAFAVORITS!
 
Mª Carme Molist
Compartir
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació, i oferir continguts i publicitat d'interès. Al continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra Política de Cookies